dimecres, 11 de desembre de 2019

Bust a Pierre de Coubertin

"L'any dels Jocs Olímpics, el jove Museu de l'Esport va ser ampliat amb una planta baixa que dóna al carrer de Buenos Aires, i a la paret del pati que també hi dóna s'hi va col·locar un bust del baró Pierre de Coubertin (París, 1863 - Ginebra, 1937), pedagog inspirador dels Jocs Olímpics moderns. Va ser un obsequi del Comitè Olímpic Internacional, que aleshores presidia Juan Antonio Samaranch, ferm partidari del Museu de l'Esport, al qual ja havia fet algunes donacions. El bust és una de les moltes rèpliques distribuïdes per ciutats olímpiques d'una obra de Wilhelm Guttwillinger i representa un Coubertin de mitjana edat amb el seu bigoti característic. El Museu de l'Esport, obert el juny de 1986, ocupa la casa del doctor Melcior Colet, obra de l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch (1911)."
Veure informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic
Més informació:monuments.iec.cat
Materials:Ferro forjat








Més informació:Wikipedia Pierre de Coubertin
Pierre de Coubertin, font:Wikidata
Autor
Escultor: Wilhem Guttwillinger
Wilhelm Gutwillinger. Escultor alemany. No es coneix cap dada sobre la seva vida, a part que és l'autor d'un bust de Pierre de Coubertin col·locat, probablement el 1938, en una columna davant de la Medienhaus de Baden-Baden. D'aquest bust s'han fet diverses rèpliques en bronze, una de les quals va ser donada a Barcelona; tres més són al Museu Olímpic de Lausana, i altres han estat donades a altres ciutats olímpiques. Les còpies es van fer en ocasió del segon Congrés Cultural Francoalemany a Baden Baden. Però ni els organismes culturals de Baden Baden ni els arxius del Museu Olímpic no saben res sobre l'autor ni en consta cap dada en les obres i bases de dades fonamentals sobre els escultors europeus del segle XX.

Escultura Món

"L’equip d’arquitectes Martorell, Bohigas i Mackay van encarregar a l’escultor Antoni Llena una peça destacada per la reforma que duien a terme en l’edifici dels magatzems d’El Corte Inglés que dóna als carrers Villarroel i Buenos Aires i també a la Diagonal. La peça, de dimensions molt notables (deu metres de llarg per vuit d’alt), està composada per tres grans pedres i tres miralls triangulars, i ocupa un rectangle a la paret de la illa interior, tot i que és perfectament visible des del carrer, especialment des del Buenos Aires. Va ser batejada pel seu autor com a Món perquè es va inspirar en un poema de Robert Walser que diu que hem de pedregar el món per a que en sorti un altre, la qual cosa no deixa de ser una contradicció trobant-se en el mur d’El Corte Inglés."
Veure informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic
Materials:Pedra i mirall




Més informació:Wikipedia Antoni Llena i Font
Antoni Llena i Font, font:wikipedia

Gravat Meetic Point

"El 2009, el filòleg Pompeu Fabra, que va establir les primeres normes de la llengua catalana, va rebre un nou homenatge barceloní, aquest cop amb una obra molt diferent, de caràcter conceptual, situada al paviment del vestíbul de l’estació Provença dels Ferrocarrils de la Generalitat.
L’artista de Granollers Jordi Benito va morir als 57 anys, el 9 de desembre del 2008. Pocs mesos abans de morir va preparar aquesta obra que ja no va poder veure instal·lada, ja que es va inaugurar el 2 d’abril del 2009. Li va posar el títol de “Meeting Point”, en al·lusió al lloc on es troba, i com explica una placa que s’ha posat al costat de la porta d’accés al carrer de Rosselló, és un “homenatge a Pompeu Fabra i Poch (Barcelona 1868-Prada de Conflent, 1948), lingüista, filòleg, seny ordenador de la llengua de Catalunya i responsable de la Gramàtica Catalana”.
El poeta eivissenc Antoni Marí, catedràtic de Teoria de l’Art a la UPF, va triar una frase de Pompeu Fabra extreta dels seus escrits personals: “Amb un acte de paraula podem expressar més d’un pensament”, i el científic Jorge Wagensberg va traduir aquests mots en conceptes traslladables a fórmules matemàtiques. Amb tot plegat, Jordi Benito va concebre aquesta instal·lació al paviment de granit del vestíbul, en el que les inscripcions blanques ressalten gràcies a la llum blavosa que domina l’espai. Les fórmules combinen els conceptes d’”Esser viu”, “Acció”, “Incertesa de l’entorn”, “Anticipació”, “Informació” i “Complexitat del món”, sumant-los o restant-los i donant com a resultat equivalències o diferències de manera que permeten aproximar-se al que volia expressar Pompeu Fabra amb la frase escollida. Aquesta frase, amb lletres manuscrites, figura també inscrita al paviment, igual que la signatura de Pompeu Fabra i l’any que va morir, 1948."
Veure informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic
Materials:gravat sobre granito
Vestíbul FGC Balmes - Roselló

Fabra 1948

“Informació” i “Complexitat del món”

”Esser viu” i “Acció”

“Incertesa de l’entorn”

“Anticipació”

"Amb un acte de paraula podem expressar"

"més d’un pensament"
Autor
Escultor:Jordi Benito
Més informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic
Jordi Benito Verdaguer, font:elpais.com
 Més informació:Wikipedia Pompeu Fabra i Poch
Pompeu Fabra i Poch, font:wikipedia

dimarts, 10 de desembre de 2019

Llegenda Miracle de la Llum

A principis del segle XIV a Catalunya, i més en concret al Bages, hi va haver una època de poques pluges. La falta d'aigua va provocar collites mínimes, sobretot, l'any 1337. Com que les plantes es morien de set i no hi havia gaire menjar, la gent va començar a passar gana. Aquesta situació d'emergència va fer que els ciutadans de la comarca busquessin una solució.
La Sequera, font:auques.cat
La reacció dels manresans fou un casc únic, ja que els consellers que el 1339 regien la ciutat obtingueren del rei Pere III l'autorització per prendre aigua del riu Llobregat al terme de Balsareny i conduir-la  fins a Manresa. La idea d'aquest trasvasament no fou ben vista pel bisbe de Vic, que era senyor del castell i del terme municipal de Sallent. Per aquest motiu, quan les obres van arribar al seu territori, va ordenar que fossin aturades.
En veure que no era obeït i que les obres continuaven, el bisbe va imposar penes molt greus, fins i tot l'excomunió, als consellers i a la ciutat de Manresa. Durant cinc anys Manresa va viure sota aquestes penes, sense misses als temples i amb l'obra de la sèquia paralitzada. Hem de pensar que en aquell temps les esglésies i el fet de poder anar a missa era una cosa molt important. Per tant, aquest càstig suposava per als ciutadans de Manresa una gran pèrdua.
Auca de la Llum de Manresa, font:auques.cat
La qüestió es va solucionar l'any 1345. Una llum resplendent va arribar, provinent de la muntanya de Montserrat, fins a l'església del Carme, on va entrar per una finestra de la façana principal, al mateix temps que les campanes començaren a tocar soles. Un cop a dins es va situar sota la clau de volta de l'absis central dividint-se en tres rajos de llum que es repartiren entre l'absis, la capella de la Santíssima Trinitat i la de Sant Salvador. Després, es van tornar a reunir en un de sol que sortí de l'església en direcció una altra vegada cap a Montserrat.
El Miracle de la Llum, font:historiesmanresanes.blogspot.com
L'explicació d'aquest fet és ben clara: davant del conflicte entre la ciutat de Manresa i el bisbe de Vic, Déu es posava de costat de la ciutat de Manresa. Aquest miracle va ser el senyal definitiu per a poder continuar les obres de la sèquia.
Així va ser com es va construir un camí per on l'aigua del Llobregat discorria finas a Manresa. D'aquest camí es va anar fent moltes ramificacions que arribaven als camps de conreu del voltant. Això va permetre -i permet encara- regar una àmplia zona de la comarca i alhora asssegurar que les cases de Manresa poden disposar d'aigua per al seu consum.
El lloc on acaba la sèquia és el parc de l'Agulla de Manresa. Des de que es va produir aquell miracle que va permetre construir la sèquia, cada dia 21 de febrer es celebra a la ciutat de Manresa la Festa de la llum.
Font de la informació:Festa.cat
Font de la informació:Wikipedia Miracle de la Llum

Historia
El 1339 els consellers de la ciutat van decidir que s'havia de fer una séquia que portés aigua del Llobregat a la ciutat per poder assegurar les collites, bo i fent que aquestes no depenguessin de la pluja. Depassant les possibilitats de la ciutat, varen demanar ajuda al rei i l'obtingueren el 23 d'agost de 1339, quan Pere III concedia el permís de realització de la séquia juntament amb una rebaixa d'impostos per afavorir-ne la construcció. Així, el mateix any 1339 es decideix el seu traçat i comencen els treballs d'anivellament. L'obra s'encarregà el barceloní Guillem Catà i els germans Simó i Pere de Rodener.
Pere III el Ceremoniós, font:wikipedia
Els primers plets vénen del bisbe de Vic i dels habitants de Santpedor que es neguen a pagar impostos per la seva construcció. Segurament a finals de l'any 1340, el bisbe de Vic, Galcerà Sacosta, com a senyor jurisdiccional del terme i parròquia de Sallent, es va oposar a què la séquia passés pel seu municipi i que a més provoqués una baixada de cabal al pas del Llobregat per Sallent.
Després d'un any de negociacions i discussions, arriba l'excomunió del bisbe als obrers i consellers de Manresa, comportant la suspensió de la realització de tots els sagraments i de tota la litúrgia en el territori de la ciutat. Malgrat tot, els obrers de la séquia continuaren treballant en la construcció del canal. Així, sabem que l'any 1344 s'estava treballant en la construcció del pont del Vilar, al terme de Sallent. El conflicte amb el bisbe va durar fins a l'any 1345 i només es va poder solucionar quan, un cop mort el bisbe Galcerà Sacosta, el seu successor, Miquel de Ricomà, va tenir una actitud més dialogant i va acceptar les compensacions que li oferia la ciutat.
Font de la informació:Wikipedia Miracle de la Llum
Més informació:Historiesmanresanes.blogspot.com

La Llegenda a Manresa
Cada 21 de febrer, a Manresa es celebra la Festa de la Llum, una festa de gran importància històrica, de gran valor simbòlic i reconeguda com un dels 10 tresors del Patrimoni Immaterial Cultural de Catalunya i Andorra des de l’any 2009.
La Festa de la Llum és un conjunt d’accions festives i de caràcter commemoratiu que s’inicien amb el Pregó, i que també inclouen actes com:

- La Caminada per anar a buscar la llum a Montserrat i l'aigua a la Sèquia.
- L'Ofici a l'església del Carme amb la representació teatral del Misteri de la Llum (peça de teatre litúrgic a semblança medieval).
- L’escenificació de l’arribada de la llum i l'aigua al monument de la Llum.
- Fira de l'Aixada.
- Transèquia (caminada de Balsareny a Manresa, seguint el canal de la Sèquia)
Veure informació:Manresaturisme.cat Festes de la Llum
Més informació:Festadelallum.cat/web/
Cartell de la Festa de La Llum 2019, font:festadelallum.cat

El Misteri de la Llum. Es tracta d'una peça teatral de caire litúrgic, a semblança medieval, que desenvolupa una relació entre uns personatges simbòlics que encarnen el concepte diví del misteri de la Santíssima Trinitat i, per altre part, els sentiments humans de la ciutat de Manresa. Tot això immers en una idea al·legòrica que gira en torn del Misteri de la Llum. La representació està estructurada a l'entorn de "La misteriosa Llum" i com a guió fonamental els Goigs de la Llum, a l'interior de l'Església del Carme, lloc on, segons la tradició, varen succeir els fets. Es porten a terme tot un seguit de accions simbòliques, amb actors manresans que donan vida a les tres figures trinitàries.
Veure informació:Festadelallum.cat/web/Misteri de la Llum

Misteri de La Llum, font:Festadelallum.cat

dilluns, 9 de desembre de 2019

Mitgera Pavia

"Durant la primavera de 2000, dos pintors, Rafael Cerdan, de 57 anys, i Andreu Mitjans, de 27, van realitzar aquest mural en una paret estreta i llarga de l'avinguda Cambó, molt a prop del carrer General Álvarez de Castro.
El mural, que abasta planta baixa i quatre pisos, se centra a rememorar l'antiga polleria Pavia, que ja existia el 1901. Era un botiga modernista, ja desapareguda, a la qual ha volgut retre un homenatge Eusebi Domènech Pavia, descendent dels fundadors d'aquesta. Cerdan es va inspirar en els records, ja que vivia al barri de Sant Pere i la recordava. Ell i Mitjans van dibuixar els temes que ara conformen aquest trompe l'oeil i van ser ajudats per Jonathan Cerdan, fill de Rafael, i per Montserrat Jornet, mare de l'Andreu i dibuixanta i pintora com ell. El mural de la polleria Pavia es troba davant del mercat de Santa Caterina."
Veure informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic
Materials:Pintura

MURAL PATROCINAT PER EUSEBI PAVIA I ROVIRA I EUSEBI DOMÈNECH I PAVIA






Autor
Disseny: Rafael Cerdan, Andreu Mitjans
Andreu Mitjans (Barcelona, 1973). Dissenyador gràfic expert en murals de carrer. És també dibuixant i membre de l'Arxiu Històric del Poblenou.

Font de Santa Caterina

"El mur de formigó que havia fet de tanca posterior del Mercat de Santa Caterina fins a la seva reforma al començar el segle XXI va ser substituït per l’actual mural, amb una font, mitjançant unes obres que es van portar a terme quan la transformació de la coberta i l’interior del mercat ja havia estat efectuada.
La festa inaugural el 25 de novembre del 2006 va incloure un cercavila amb gegants i una actuació teatral que va vincular la nova font amb la tradició d’anar a buscar aigua al pou del claustre del convent dominic de Santa Caterina, que havia ocupat l’espai del mercat i que fou enderrocat el 1837, com a bé desamortitzat, després que un incendi en destruís una part el 1836. A l’aigua del pou del convent se li atribuïen efectes miraculosos per curar les febres.
La decoració del mur de la font està composada per pedres procedents de l’antic convent i de piques de marbre de les que feien servir les bacallaneres de l’antic mercat. Una pica múltiple, encaixada en una ampla fornícula del mur, serveix de base per a la font, amb dos brocs. Altres piques o trossos de pica formen un mosaic adossat al mur com un relleu, al costat d’un tub metàl·lic que forma una figura de grans dimensions en forma de penca de bacallà.
Sota d’aquestes piques hi ha un altre relleu format amb trossos de piques de marbre serrades longitudinalment i en el que hi ha la inscripció: “Font de Santa Caterina. L’any 1233 el rei Jaume l concedeix als frares predicadors el dret a portar aigua del Rec Comtal per a usos del convent de Santa Caterina. Juliol 2006”. Quan es va concedir el privilegi esmentat en aquesta inscripció, el convent era acabat de fer sobre les restes d’una primitiva capella dedicada a santa Caterina.
El mur compta també amb trossos enguixats. Tot plegat, marbre, pedra, guix i ferro composen unes formes geomètriques que van ser dissenyades per l’artista Jacint Todó a partir de la idea inicial plantejada per Enric Miralles i Benedetta Tagliabue."
Veure informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic
Materials:marbre, estuc



Font de Santa Caterina / L’any 1233 el rei Jaume I / concedeix als frares predicadors / el dret a portar aigua del Rec / Comtal per a usos del convent / de Santa Caterina.
Juliol 2006


Autor
Arquitectes:Enric Miralles i Benedetta Tagliabue
Més informació:Wikipedia Benedetta Tagliabue

Enric Miralles i Moya, font:architectuul.com

Benedetta Tagliabue, font:undiaunaarquitecta.wordpress.com

Escultura a Francesc Cambó

"El monument, inaugurat el 30 d'abril del 1997 a la via Laietana, cantonada amb el carrer Jonqueres, és un dels diversos projectes que l'escultor i arquitecte madrileny Víctor Ochoa va presentar quan el 1994 els promotors del monument, entre ells Ramon Guardans, gendre de Cambó, li van fer l'encàrrec.
Víctor Ochoa, nebot i nét del premi Nobel Severo Ochoa, i autor, entre d'altres, dels bustos de Joan de Borbó i del rei Joan Carles, i del mausoleu del torero Francisco Rivera, Paquirri.
La peça de bronze que representa a Cambó, realitzada per l'escultor Víctor Ochoa, que segueix el seu característic discurs conceptual, i treballa en peces de gegantines dimensions, en què el treball final de la fundició adquireix gran importància, ja que les arrugues sorgeixen com muntanyes i es deprimeixen com valls però, i potser el més important a destacar, ha de traduir aquest realisme més patètic que té l'obra, que impregna de sobrietat a la vegada que de magnificència l'entorn que rodeja el monument, que en aquest cas es fa patent al mateix temps que s'enalteix amb els edificis que el circumden i, en especial, el de la seu de la Caixa de Pensions, obra de l'arquitecte Enric Sagnier, amb la qual el monument a Cambó comparteix el seu eclecticisme artístic."
Veure informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic
Materials:bronze sobre base de granit





Autor
Escultor:Víctor Ochoa
Més informació:Wikipedia Víctor Ochoa
Víctor Ochoa Sierra, font:vinetur.com
 Més informació:Wikipedia Francesc Cambó i Batlle
 Més informació:institutcambo.org/
Francesc Cambó i Batlle, font:wikipedia