lunes, 18 de marzo de 2019

Monument al Doctor Hahnemann

"L'any 1990, amb motiu del centenari de la fundació a Barcelona de l'Acadèmia Mèdica Homeopàtica, es va inaugurar aquest monument al metge alemany creador de l'escola de medicina homeopàtica, Christian Samuel Hahnemann (Meissen, 1755 - París, 1843). Els seus plantejaments, basats en l'ús de molt petites quantitats de medicaments i en el principi que una malaltia pot ser guarida per una altra ("Similibus curentur similia"), considerats una farsa en el seu temps, han anat adquirint un predicament ben ampli amb el pas dels anys.
El 1990 s'havia celebrat a Barcelona el 45è Congrés Homeopàtic Internacional i va ser aleshores que va sorgir la idea del monument per part dels homeòpates participants. Se n'havien alçat ja, anteriorment, en altres tres ciutats del món: Mèxic, París i Washington. A la petició va respondre l'Ajuntament amb l'oferiment d'uns jardins arranjats a l'avinguda de Sarrià, a prop de la Diagonal, per l'arquitecta María Luisa Aguado i l'aparellador Pascual Vidal.
Es va fer l'encàrrec a l'escultora Marta Polo, que va projectar una gran pastilla rodona posada de cantell, amb la cara de Hahnemann en un costat i la inscripció llatina del principi mèdic de similitud en l'altre, més una estela feta de tres peces amb relleus al·lusius per un costat i un banc per l'altre, amb una inscripció amb les dates clau de l'homeopatia a Barcelona.  Es va inaugurar el 13 de maig del 1990."
Ver informació Ajuntament de Barcelona - Art Públic
Materials: pedra artificial
Monument als jardins del Doctor Samuel Hahnemann

 

SIMILIBUS CURENTUR SIMILIA






1790: Concepció de la medicina / homeopàtica / 1890: Fundació de l'Acadèmia / médico homeopàtica / de Barcelona / 1990: Celebració a Barcelona del 45 congrés de la Liga Medicorum  Homeopathica internationalis
Més informació https://azulmartapolo.es/about/
Marta Polo Maldonado, font:azulmartapolo.es

Escultura Rotary per la Pau

"Conjunt escultòric compost per una estructura rectangular de pedra negra polida que, per la seva alçada, a més de fer la funció de pedestal, és utilitzada com a seient pels vianants que passegen pel centre comercial on està ubicada la peça.
A la part central de l'àmplia superfície o pedestal-banc hi ha col·locats sis objectes utilitaris extrets de la realitat quotidiana i esculpits en pedra de la Sénia, d'un to torrat, pedra fosca de Calatorao i marbre blanc. En concret, són una maleta, dues caixes de cartró ondulat, un paquet embolicat amb paper blanc i cinta adhesiva d'embalatge, una bossa de paper i una roda dentada, emblema del Rotary International Club. Amb un extraordinari domini de la tècnica, l'escultor Joan Mora, autor d'aquestes peces, ha aconseguit reproduir magistralment objectes quotidians que l'ésser humà utilitza i, quan han envellit, generalment destrueix o abandona. Són elements que suggereixen la idea del pas del temps, el desgast i l'envelliment perquè les empremtes del seu ús, fins als mínims detalls, són reproduïts amb una perfecció total. En recrear-los en matèria noble i perdurable, l'escultor ha immortalitzat els esmentats objectes efímers i els ha manipulat conceptualment per convertir-los en símbols carregats de referències que sorprenen i provoquen perplexitat a l'espectador.
Els elements iconogràfics escollits per l'autor fan referència als ideals del Rotary Club, l'associació mundial a la qual està dedicat aquest monument, que fomenta el turisme i les bones relacions internacionals, així com una moral elevada en les professions i en els negocis. Tant el nom del club com l'emblema, ja esmentat, de la roda dentada, al·ludeixen al costum de celebrar rotativament, per torn, les reunions setmanals."
Veure informació Ajuntament de Barcelona - Art Públic 
Materials:pedra calcària negra de Calatorao i pedra blanca d'Ulldecona
Escultura al Centre Comercial L'Illa


Més informació https://es.wikipedia.org/wiki/Rotary_International
Més informació https://ca.wikipedia.org/wiki/Joan_Mora_Soler
Joan Mora i Soler, font:ajuntament.barcelona.cat

Làpida La Sega

"L'escultor noucentista Enric Casanovas va començar el 1930 una gran làpida de marbre de Carrara amb la idea de fixar-hi una escena rural, La sega. No va acabar l'obra, de dimensions notables -fa tres metres de llarg per dos d'alt i pesa prop de cinc tones- fins al 1942, i li va ser comprada per Miquel Mateu, aleshores alcalde de Barcelona, que la va destinar a una finca que posseïa a la Costa Brava. En circumstàncies no aclarides, la peça va anar a parar al Banc de Finances, que la va utilitzar com a reclam artístic quan va fer una sucursal al triangle format per l'avinguda de Sarrià amb la Diagonal, el 1973."
Veure informació Ajuntament de Barcelona - Art Públic
Materials:marbre blanc



Més informació https://ca.wikipedia.org/wiki/Enric_Casanovas_i_Roy
Enric Casanovas i Roy, font:todocoleccion

viernes, 15 de marzo de 2019

Bust a Ignasi Barraquer

"Un altre dels bustos inicialment repartits pel campus universitari de Pedralbes. Aquest, obra de Frederic Marès, el va inaugurar l'alcalde Porcioles en el segon aniversari de la mort d'Ignasi Barraquer i Barraquer (Barcelona, 1884-1965), fundador de la clínica oftalmològica que porta el seu nom. La iniciativa familiar va trobar el suport de Ràdio Barcelona, que va promoure una campanya a favor del monument.
El 7 d'octubre del 1989, aprofitant la festa major de les Corts, l'associació de veïns del carrer Loreto va demanar que es posés a la plaça que des del 1972 estava dedicada al doctor Barraquer, davant de l'hotel Melià. El nou emplaçament és molt més adequat, tant per la relació amb el nom com perquè és un espai ombrejat veritablement agradable, malgrat el veïnatge de la sorollosa avinguda de Sarrià."
Veure informació Ajuntament de Barcelona - Art Públic
Materials: bronze sobre pedestal de pedra 
Bust a Ignasi Barraquer i Barraquer de Frederic Marès






Més informació https://ca.wikipedia.org/wiki/Ignasi_Barraquer_i_Barraquer
Ignasi Barraquer i Barraquer

Clínica Barraquer a Barcelona

Més informació Wikipedia Frederic Marès
Frederic Marès i Deulovol, font:wikipedia

Escultura Línies al vent

"Les dues primers obres d'Andreu Alfaro que es van posar als carrers de Barcelona van ser-ho per iniciativa d'empreses privades. La primera va ser Camins de llibertat, posada el 1963 davant del Banc Atlàntic de Diagonal-Balmes; i la segona, Línies al vent, posada a la Diagonal, ancorada a la porta d'entrada de l'edifici Atalaya, els promotors immobiliaris del qual la hi van encarregar el 1971, un cop acabada la construcció. Posteriorment se n'han posat altres per iniciativa d'institucions públiques, com el Bon dia llibertat de la Fundació Miró, els Dos rombes del Parc Cervantes o l'Homenatge a Prat de la Riba a la plaça que porta el seu nom.
La necessitat que tenien el promotors dels gratacels d'envoltar-se de singularitat artística fou la causa de la col·locació de les dues primeres escultures d'Alfaro, ja que aquesta era una de les excuses que es van trobar a l'època de l'alcalde Porcioles per superar l'edificabilitat permesa per les ordenances. Per poder-ho fer, calia que el gratacels tingués una clara categoria arquitectònica i artística, i sobre aquesta base es van aixecar a la ciutat una vintena d'"edificis singulars" -aquest era el nom que tenien oficialment-. Un n'és l'edifici Atalaya del qual l'escultura d'Alfaro és la torna. Dissenyat per l'equip d'arquitectes Correa-Milà-Sanz de Magallón amb 23 pisos, va rebre el premi FAD d'arquitectura el 1971 i va ser al centre de la polèmica ciutadana a causa de l'ocupació d'una zona verda veïna per l'aparcament."
Veure informació Ajuntament de Barcelona - Art Públic
Materials: acer inoxidable
Escultura Línies al vent premi FAD el 1971








Edifici Atalaya
Més informació Wikipedia Andreu Alfaro
Més informació http://www.andreualfaro.com/es/biografia/
Andreu Alfaro i Hernández

Mural Diagonal

"Dins el conjunt d’obres fetes per l’escultor Josep Maria Subirachs que el viatger pot trobar-se a la xarxa de metro de Barcelona (estació Diagonal), hi ha aquest mural dedicat al desenvolupament urbanístic de la ciutat. Es tracta d’una obra de trets geomètrics dividida en tres grans seccions, que l’autor va dedicar a l’eixample, el barri de Gràcia i el moll de la ciutat (d’esquerra a dreta respectivament).
Estretament relacionada amb una altra obra pública de Subirachs (el gran fris que va fer per l’edifici nou de l’ajuntament de Barcelona on apareix el mateix tema), aquesta obra té la virtut d’estar projectada pensant en la seva ubicació final, ja que l’entrada a l’estació de Diagonal on es troba aquesta hi ha la línia divisòria entre l’antic municipi de Gràcia –ara un barri més de la capital catalana- i Barcelona. Feta amb formigó policromat, Subirachs va saber aprofitar la potència expressiva i comunicativa d’aquest material (a través del joc de textures i escletxes habitual a la seva obra escultòrica més abstracta) i donar una lliçó –concisa i ben reeixida- sobre la trama urbana de Barcelona."
Veure informació Ajuntament de Barcelona - Art Públic
Materials: Formigó policromat
Mural Diagonal al vestíbul de Passeig de Gracia



Més informació https://ca.wikipedia.org/wiki/Josep_Maria_Subirachs_i_Sitjar
Josep Maria Subirachs i Sitjar