lunes, 20 de mayo de 2019

Esgrafiats de Picasso

"L'arquitecte Xavier Busquets era amic del pintor Pablo Picasso i, quan va guanyar el concurs per construir la nova seu del Col·legi d'Arquitectes, va tenir una pensada: demanar-li una obra per a la façana. Picasso es va engrescar i va dibuixar tres cartrons, un per a cada un dels carrers on donaria el nou edifici: Arcs, Capellans i la plaça Nova. Per al primer va fer el fris dels Infants, per al segon va dibuixar el fris de la Senyera, amb una al·legoria de les colles de Sant Medir i dels cors de Clavé, i per al tercer, que era el central, el fris de l'Alegria, amb balls populars i les palmes i palmons de Diumenge de Rams. També va fer dos dibuixos més per a l'interior de la primera planta del nou edifici col·legial.
El 15 d'octubre de 1960 els cartrons amb els dibuixos estaven llestos. Picasso va suggerir el nom de l'artista noruec Carl Nesjar per realitzar l'obra, ja que havia fet una cosa semblant amb dibuixos seus per a l'edifici del govern a Oslo. El treball es va fer sobre pedra negra de basalt coberta per formigó. El doll de sorra que Nesjar va projectar amb fúria sobre el formigó deixava al descobert les línies negres que conformarien el fris de Picasso. Nesjar va trigar sis mesos a acabar l'obra, que també es va veure embolcallada de polèmica, tot just inaugurada el maig de 1962.
Una versió no desmentida parla d'una visita de l'arquitecte Busquets, vestit amb l'uniforme de la División Azul, al bisbe de Barcelona per aturar les crítiques de l'Església, fonamentades a tolerar l'obra d'un comunista ateu -Picasso- a la mateixa plaça de la catedral. La polèmica es va anar apaivagant amb el temps. El fris va ser restaurat l'hivern del 2001 i Nesjar va tornar per explicar la història viscuda. "
Veure informació Ajuntament de Barcelona - Art Públic
Materials:formigó blanc, amb àrid negre a la massa, desbastat amb raig de sorra a pressió

Fris de l'Alegria
Detall del Fris de l'Alegria
El fris situat a la part central permet contemplar des de la mateixa plaça Nova, representa la tradició dels castellers i el diumenge de rams amb els seus corresponents palmes i palmons.
Fris dels Infants
Detall del Fris dels Infants
El fris de la senyera, situat al carrer Capellans. Representa Els cors de Clavé, organització de corals fundades per Josep Anselm Clavé durant el segle XIX per tal d'elevar la cultura dels obrers mitjançant la música i el cant.


Fris de la Bandera o de la Senyera

Detall del Fris de la Bandera

A l’interior de l'edifici, a la cara interna del carrer dels arcs hi aniria el Fris dels Arcs

A l'interior, a la cara interna del carrer de Capellans, el Fris de la Sardana
Carl Nesjar treballant en una façana del COAC,font:ara.cat

Més informació https://ca.wikipedia.org/wiki/Pablo_Picasso
Pablo Ruiz Picasso, font:wikipedia
Més informació Carl Nesjar
Larvik, Noruega, 1920 - Oslo, 2015 és un artista actiu des dels anys 1940. Ha treballat en pintura i gràfics així com en fotografia, però és més conegut per les seves fonts per a qualsevol estació (gel i aigua) i la seva llarga cooperació amb Picasso entre 1956 i 1971. Formava part de l’ambient que va ajudar l’art abstracte a trobar el seu lloc a Noruega a finals dels anys 1950 i també va tenir una contribució significativa en aconseguir el reconeixement de la fotografia com a forma d’art a Noruega als anys 1970.
font:op.no

Font del Noi dels càntirs

"Entre aquestes fonts destinades a un servei públic, assoleix un aspecte destacable la que s'anomena Font del noi dels càntirs. En altres dues fonts del mateix escultor, Josep Campeny i Santamaria, que són les anomenades de la Granota i del Trinxeraire, l’artista hi transcriví uns protagonistes de la picaresca de carrer, la qual devia ser freqüent a la ciutat. Però també devia ser-ho veure, als barris on sovintejaven els artesans, la figura de l’aprenent de qualsevol taller que, a més dels treballs propis de l’ensinistrament en l’ofici, era l’encarregat de tenir cura dels càntirs amb l’aigua fresca per als seus companys de feina, i d’omplir-los a la font propera. Que no era una tasca còmoda ens ho demostra l’escultor amb les dimensions dels càntirs i amb l’expressió del noi, que és apreciable en el dinamisme que suggereixen els seus membres, des de les cames fins a l’espatlla. Un dels càntirs, que està tombat al terra, és un recurs de l’artista per tal de donar més equilibri a la composició, ja que li permet ampliar la base de suport de la figura que està dreta. També, en aquest cas, el fonedor Manuel Morales contribuí a fer que puguem admirar una excel·lent versió en bronze de l’escultura que Josep Campeny va fer el 1912.
El basament, de pedra de Montjuïc, sols compleix la funció de suport de l’escultura i presenta una decoració de temes florals d’un disseny força acurat, des del nivell inferior, de les piques per recollir l’aigua, fins a les dues cares del cos superior. Una d’elles inclou l’escut de la ciutat de Barcelona, mentre que la resta de l’espai està ocupat per flors, ben diverses, que s’hi ajusten perfectament. L’altra n’ofereix un repertori diferent, distribuït amb una sensibilitat que és la pròpia de la nostra època modernista."
Veure informació Ajuntament de Barcelona - Art Públic
Materials:bronze sobre base de pedra de Montjuïc







Més informació Wikipedia Josep Campeny i Santamaria
font:wikipedia

sábado, 18 de mayo de 2019

Escultura Encaix

"A les víctimes dels bombardeigs de 1937-1939
L'abril de 2003 ha estat inaugurada l'escultura de Margarita Andreu com a homenatge a les víctimes dels bombardejos aeris feixistes durant la Guerra Civil espanyola entre 1937 i 1938. El lloc on ha estat situada recorda que el març del 1938, a l'alçada de la Gran Via de les Corts Catalanes, on se situa l'escultura, unes bombes van fer esclatar al centre de Barcelona una furgoneta que estava transportant material explosiu militar.
La idea de construir un monument es remunta a l'any 1988 (quan M. Aurèlia Capmany era regidora de Cultura) i està impulsada definitivament per la Regidoria de Drets Civils amb la col·laboració d'una agrupació cívica que treballa sota el lema “Recuperem la memòria, treballem per la pau”. En aquest sentit, sembla emblemàtic que hagi estat inaugurada l'any que Espanya participa a la guerra contra l'Iraq.
"És una escultura que proposa preguntes als ciutadans: el que es percep és un equilibri inestable, un joc de llum, una estructura oberta que no intenta fer diferències entre guanyadors i vençuts, oferint al mateix temps un espai de reflexió. L'obra és una estructura abstracta que crea un espai intern i es compon de vuit barres d'acer inoxidable inclinades amb una alçada de deu metres.
La relació entre les línies porta a la idea del desconcert interior, del caos que poden aportar els moments tràgics i de canvi. Margarita Andreu intenta donar-nos un missatge positiu titulant la seva escultura Encaix, on la vida sembla tenir la possibilitat de continus ajustaments.
El conjunt de l'escultura evoca els precedents treballs fotogràfics de l'autora i, en particular, aquells sobre els rellotges de sol: hom pot pensar en tota l'escultura com un marcador del temps, en un lloc específic, que a cada moment troba el seu equilibri. Aquesta imponent escultura, però, ens permet distintes visions sigui pel que fa al lloc des d'on es miri com en el temps. L'escultura sota la llum solar canvia al llarg del dia i de les estacions: les barres inclinades d'acer reflecteixen els colors del cel i de tot el que l'envolta."
Veure informació Ajuntament de Barcelona - Art Públic
Materials:acer inoxidable







Els bombardejos aeris de Barcelona de març de 1938 es van produir els dies 16, 17 i 18 en el context de la Guerra Civil espanyola, per part de l'aviació legionària italiana i aviació alemanya des de les seves tres bases a Mallorca (Illes Balears), causant entre 880 i 1.300 morts i entre 1500 i 2000 ferits entre la població civil. Les xifres oficials de l'ajuntament de Barcelona van assenyalar 875 morts (d'ells, 118 nens), més de 1500 ferits, 48 edificis destruïts i 78 greument danyats. És considerat el primer bombardeig de saturació de la història i el segon que més morts va causar en la guerra espanyola en una sola de les incursions després del de Guernica.
Més informació Wikipedia.org/wiki/Bombardeig_de_Barcelona_(març de 1938)
Més informació https://www.lavanguardia.com/hemeroteca
Bombardeig el 17 de març, vist des d'un bombarder italià, font:wikipedia
Bombardeig el 18 de març, fotografiat per l'Aviació Legionaria italiana, font:La Vanguardia

Més informació https://es.wikipedia.org/wiki/Margarita_Andreu
Més informació http://www.margaritaandreu.org/
 font:margaritaandreu.org
 

Font de la Tortuga

"El basament d'aquesta font presenta una disposició circular que acull les quatre piques, ajustades a la funció pròpia d'una font pública. Està realitzada en pedra de Montjuïc i no presenta el complement decoratiu amb relleus de tema vegetal que és freqüent en altres fonts. Del centre sorgeix un suport prismàtic per al grup que singularitza aquesta font.
La figura infantil, enjogassada i plena de vida, és un tema freqüent en l'escultura aplicada a la decoració de fonts i de jardins. E. B. Alentorn féu una encertada interpretació en aquest grup, en la versió en bronze del qual intervingué el fonedor italià Romolo Staccioli, establert a Barcelona. Completa el conjunt de les tres fonts que foren encarregades a E. B. Alentorn el 1912 i quedaren enllestides el 1915. Ens mostra dos infants que, en els seus jocs, utilitzen una gran tortuga que els suporta pacientment.
Hi apreciem l'encert de l'escultor, que aquí prescindí de qualsevol detall d'indumentària, per presentar-nos la transcripció d'uns cossos infantils, perfectament correctes en les seves proporcions i en la qualitat epidèrmica, que tenen el seu paral·lel, i alhora un contrast, en l'acurada interpretació de les singularitats que caracteritzen l'animal, la lentitud del qual també contrasta amb la mobilitat subratllada per les actituds i l'expressió de les inquietes criatures. Però si la fidelitat als models està perfectament aconseguida, hem de considerar que el veritable valor que l'artista afegí a la seva obra fou la gràcia i la simpatia que es desprenen del conjunt, el qual presentava una problemàtica ben diferent de la que plantejaven altres fonts realitzades pel mateix artista, tant pel tema en si mateix com per poder aconseguir una expressiva agrupació de les figures. "
Veure informació Ajuntament de Barcelona - Art Públic
Materials:bronze sobre base de pedra

Font de la Tortuga a la plaça Goya






El fonedor italià Romolo Staccioli

E. B. Alentorn 1915

Més informació Wikipedia Eduard Batiste Alentorn
font:wikipedia


Parc de Cervantes

"El Parc de Cervantes està situat als terrenys que abans ocupava el torrent Estela, que recollia les aigües que baixaven des del cim de Sant Pere Màrtir. Es pot recórrer pujant des de l’avinguda de la Diagonal, que és on hi ha l’entrada principal del parc, o bé d’una manera més relaxada, tot baixant des de la ronda de Dalt. 
Entrada al parc per l'avinguda diagonal
Barcelona a Cervantes - Homenatge amb motiu del IV Centenari de l'edició del Quixot Barcelona, 22 d'Octubre de 2005 -Any del Llibre i la Lectura



La vinculació de Barcelona amb les roses té una llarga trajectòria. N’és una bona mostra el concurs internacional que es va celebrar al Palau de Pedralbes entre els anys 1929 i 1936, i en el qual van participar els millors especialistes en roses del món. Més tard, a finals de 1980, al roserar del Parc de Cervantes s’hi van celebrar concursos populars de roses tallades, que després del seu èxit inicial van decaure.
L’actual Concurs Internacional de Roses Noves de Barcelona, iniciat a principis del segle XXI, pren, doncs, el relleu d’aquest més que notable passat històric.  La primera edició del Concurs Internacional de Roses Noves de Barcelona es va celebrar l’any 2001. Ha esdevingut un gran aparador de les noves creacions d’arreu del món. Aquest esdeveniment ha permès renovar i consolidar la vinculació de la ciutat amb les roses. Les noves plantes, creades a partir d’hibridacions i de la selecció artificial, s’han de desenvolupar i, amb el temps, han de posar de manifest unes característiques rellevants. Poden passar bastants anys fins que s’aconsegueix una varietat amb prou qualitat per poder-la presentar a concursos i, si té èxit, comercialitzar-la.




Des que despunta la primavera fins ben entrada la tardor, un mar de roses inunda l’espai de quatre hectàrees situat en un extrem del Parc de Cervantes. És el roserar, amb una col·lecció excepcional de més de 10.000 rosers.



 
Si comencem la visita des de la ronda de Dalt, el primer que trobem és una gran pèrgola semicircular plena a vessar de rosers enfiladissos de 233 varietats diferents. Aquest és un lloc ombrejat, amb bancs per seure i contemplar no solament el roserar, sinó també una vista magnífica sobre Barcelona.




Els parterres del Roserar de Cervantes són endreçats, envoltats amb una gespa molsuda que personalitza els rosers i en facilita l’aproximació. Petites arcades de troncs guarnides amb rosers enfiladissos ens conviden a entrar-hi i, d’una manera molt subtil, ens indiquen que en aquest jardí el passeig no s’ha de fer solament pels camins de sauló -que també n’hi ha, delicats i molt ben delimitats-, sinó sobretot pels camins de gespa, que són els que ens permeten intimar amb les roses.


Al Parc de Cervantes hi ha dos monòlits, un de pedra dedicat a l’escriptor i diplomàtic Àngel Ganivet, obra de l’escultor Jaume Monràs, i un altre en homenatge a Concha Espina, fet per Juan Díaz de la Campa, de marbre i amb un medalló de bronze amb la imatge de l’escriptora a la part superior.
Mònolit a Ángel Ganivet
Monòlit a Concha Espina

A la zona del roserar hi ha dues escultures: Rombes bessons (1977), d’Andreu Alfaro, una obra de caràcter geomètric situada prop de la part superior del roserar i, davant del jardí dels perfums, un nu femení: Serenitat (1964), d’Eulàlia Fàbregas de Sentmenat.

Rombes Bessones


Serenitat

També hi ha l'estàtua anomenada Adam, que havia estat realitzada a finals de la dècada dels anys 60 per Jacinto Bustos Vallejo i que representa un home despullat de notables proporcions, en postura reclinada.
Adam de Jacinto Bustos Vallejo


Veure informació barcelona.cat
Més informació https://ca.wikipedia.org/wiki/Parc_de_Cervantes