dimecres, 15 de maig de 2019

Escultura Rombes bessons

"La primavera de 1977 va tenir lloc una exposició d'Andreu Alfaro en dos escenaris ben diferents: la Sala Gaspar del carrer Consell de Cent i el parc de Cervantes. L'experiència va ser possible per la bona disposició de Josep Blajot, regidor de l'Ajuntament, que tenia bona relació amb la família Gaspar. Segons recordava Joan Gaspar, "l'escultura que s'hi ha quedat definitivament va ser col·locada de manera experimental, per veure com l'acceptava la gent. És com un prèstec d'Alfaro a la ciutat de Barcelona. Va agradar i s'hi ha consolidat." Amb el temps es va arribar a un acord econòmic i la deixa va esdevenir definitiva. Va ser canviada d'emplaçament perquè era fàcil d'enfilar-s'hi i els nens feien malbé els tubs d'alumini. Aleshores es va instal·lar enmig del roserar que és característic dels jardins de Cervantes.
Durant les dècades dels anys 70 i 80 Andreu Alfaro desenvolupa un llenguatge plàstic molt personal i característic aconseguit a còpia d'anar fent girar una línia respecte a una "generatriu". D'aquesta manera sorgeix una sèrie de figures en margalló que podria arribar a ser infinita, ja que hi ha innumerables possibilitats de formalització, segons s'establia la direcció de la generatriu, les pautes de gir d'unes varetes respecte a les altres i la longitud de cada una d'aquestes.
Es tracta d'obres que desenvolupen alguns postulats de les avantguardes constructivistes, de les quals Alfaro depurarà un repertori de formes tan essencialista com rigorós. En aquesta obra, encara que el conjunt de les varetes determinen unes formes concretes: dos rombes que, en compartir un element, semblen tangents, no hi ha un contorn real de l'obra, una superfície modelada que en determini els límits, com és habitual en les escultures que posseeixen un volum massís, al contrari, aquesta escultura d'Alfaro s'estén alada assenyalant direccions, reclamant l'aire i l'espai físic i visual que l'envolta. Aquesta circumstància obliga l'espectador que desitja comprendre-la a realitzar un moviment al seu voltant a fi de poder contemplar les múltiples siluetes que l'obra va oferint, sempre canviant segons la direcció des de la qual es mira, de tal manera que podem parlar de cert efecte cinètic de contemplació."
Veure informació Ajuntament de Barcelona, Art Públic
Materials:alumini anoditzat
Escultura Rombes bessons al parc Cervantes





Més informació Wikipedia Andreu Alfaro
Andreu Alfaro i Hernàndez

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada