dimecres, 12 de juny de 2019

Llegenda de La Serena

La llegenda de la Serena ubicada a les serres de Pàndols i Cavalls (comarca de la Terra Alta, Catalunya) narra la història d'una bella jove que es transformà en un ésser híbrid - meitat dona, meitat ocell - a causa d'un desengany amorós. Amb una llarga cabellera rogenca, un bec petit i corbat, unes garres de moixó i dues ales de plomatge marró, se la descriu com una depredadora, una bèstia ferotge que atavaca els ramats dels pastors. Però també se la coneix perquè tocava l'arpa per atraure els homes en les nits de lluna plena. Enganyats pel so dolç de l'instrument, s'acostaven cap a ella enamorats per la seva música, caient en una estat de somnolència del qual no en despertaven mai més.


Historia
El personatge de la Serena apareix descrit en els bestiaris catalans que es conserven actualment. Datats entre els segles XIV i XVI , les obres deriven: cinc dels textos toscans -el Bestiario toscano -, un no es pot precisar l’origen, i el darrer correspon al Livre dou Trésor de Brunetto Latini, traduït per  en Guillem de Copons al s.XV. Fou a la dècada dels seixanta quan apararegué l'edició Bestiaris a cura de Saverio Panunzio.
Conforme al bestiari català, la protagonista conjuga la bondat i malesa que podia tenir una dona segons l’imaginari medieval. El  contingut al.legòric i moralitzador, reprova l’atracció per la bellesa i castiga els homes amb la mort quan es senten atrets per la seva música. Aquest missatge però no correspon al que s’ha transmès a la llegenda que s'explica a Gandesa. Malgrat es manté la connotació eròtica del personatge i les seves armes contra el sexe masculí, la història s’explica remarcant-ne més la seva ferocitat i convertint-lo en un objecte de temor. Tanmateix, l'ús principal de la llegenda ha desaparegut actualment ja que antigament s'explicava en l'àmbit familiar per espantar els xiquets, a qui se’ls amenaçava dient-los que, si no es portaven bé, se’ls enduria la bèstia.

La Llegenda a Gandesa
El fet és que a finals dels anys 70 eren poques les persones que coneixien la llegenda. Fou el gandesà Mateu Aubà qui s’interessà a recuperar-la, davant la possibilitat que pogués perdre’s. Unes dones grans del poble li transmeteren. Posteriorment, es creà una entitat cultural amb el mateix nom. L’associació tenia com a mètode de difusió una revista que prenia el mateix títol, la Serena. Temps després, l’associació va emplaçar una escultura de la Serena al carrer Miravet de Gandesa, on hi consta una placa amb la seva explicació. La informació reconstrueix la llegenda amb totes les aportacions.

font:ipcite.cat





Per últim, l’any 2013, impulsat pel mateix Mateu Aubà i finançat per l’ajuntament de la població, es realitzà un conte infantil a càrrec de la il.lustradora Àngels Cid.

Veure informació Wikipedia Llegenda de la Serena
Més informació ipcite.cat/la llegenda de la serena de Gandesa

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada