dimecres, 3 de juliol de 2019

Llegenda El cavaller de Merola


Castell de Merola, altrament Torre de Merola, és un antic castell del municipi de Puig-reig (Berguedà) declarat bé cultural d'interès nacional. Les ruïnes del castell són situades a tocar de l'església nova de Santa Maria de Merola, prop del camí ral i a la riba dreta de la riera de Merola.
La torre de l’homenatge del castell de Merola, font:http://tribunaberguedana.blogspot.com

Església nova Santa Maria de Merola, font:elbergueda.cat
Diu la llegenda ... Quan va saber-se a Barcelona la rendició de la ciutat de Valencià al rei Jaume, va haver-hi una gran alegria al palau, i la reina i les principals dames mullers i filles dels cavallers que estaven a la campanya es van entusiasmar per a anar a València i donar una sorpresa a llurs marits i pares. I així ho van fer. Portades per l'entusiasme regnant entre la nostra gent, van voler arribar fins al límit del lloc que s'havia fixat com a frontera amb els moros, per tal de veure la mala carota que feien els sarraïns, i sense dir res a ningú van organitzar una llarga cavalcada que va anar-se'n terres enllà. Quan menys s'ho podien pensar, es van trobar voltades de moros que se'ls van abraonar, i segurament que les haurien fetes presoneres o les haurien mortes si no hagués estat per la diligència i el braó del cavaller de Merola, que es va adonar de l'entremaliadura i, acompanyat d'un estol de valents homes, va seguir la cavalcada de la vora per conjurar qualsevol possible contratemps. Per fer fugir els moros els guerrers van haver de lluitar molt aferrissadament.
Entrada triomfal a València del rei Jaume el Conqueridor (any 1238), de Fernando Richart Montesinos (1884), font:Museu de Belles Arts de Castelló
Quan el rei Jaume i els altres cavallers interessats van saber el que havia passat, van tenir un grau disgust, sobretot de pensar el dol que hauria entelat la gran victòria si la reina i les dames més principals haguessin caigut en mans dels moros. El rei va cridar el cavaller de Merola i li va dir que se sentia obligat amb ell que demanés allò que volgués, que li fora concedit, fos el que fos, puix que per al rei no hi havia res impossible. El de Merola no s'atrevia a demanar, i, davant de la insistència del rei li digué que allò a què ell aspirava, el rei no li ho voldria donar. El rei es va picar i li repetí que demanés allò que volgués, perquè per a un rei no hi havia res impossible. El senyor de Merola li va demanar una de les cinc barres que aleshores tenia l'escut reial de Catalunya. Efectivament, el rei va trobar que era molt demanar; peró, com que paraula de rei no torna enrera, i li havia promès donar-li allò que demanés, li va concedir el que volia. Des d'aleshores que l'escut de Catalunya, que tenia cinc barres o pals va tenir-ne només quatre. L'escut del cavaller i senyor de Merola, que feia unes aigües va ostentar enmig un pal vermell de sang com el de l'escut de Catalunya, concedit pel gran rei Jaume.
Escut de Catalunya amb els quatre pals, font:wikipedia
 Font de la informació: Les Cent millors llegendes populars de Joan Amades

Historia
Aquesta llegenda és totalment fictícia. Merola és documentat com a fortalesa des del 983. El lloc de Merola formava part del terme casteller de castell de Puig-reig en els segles IX i X, i era habitat per pagesos alouers. La família dels senyors de Merola apareix citada com a vicaris del Castell de Puig-reig i protectors del monestir de Sant Pere de la Portella. Al segle XII augmentà el seu protagonisme; Bernat de Merola, un dels membres més actius, fou amic de Guillem de Berguedà, el trobador, i s'enfrontà repetidament amb el bisbe de Vic. Es casà amb Berenguera de Joval, amb la qual cosa augmentà considerablement el seu patrimoni amb castells com el d'Olius, Joval i Lavit.
Probablement fou Bernat de Merola qui feu construir la torre i la fortalesa. El seu nét, Bertran de Merola es va vendre el patrimoni familiar a Pere d'Olvan (1225). A finals del segle XIII els dominis del castell van passar als senyors de Berga. Posteriorment, totes les possessions dels senyors de Berga, juntament amb el comtat del Pallars, van esdevenir, per adquisició, possessions del rei. El 1363, la reina Leonor de Sicilia, dona de Pere el Ceremoniós, va vendre al mercader Pere Fresc de Berga el castell de Merola, juntament amb altres possessions i esglésies.
Leonor de Sicilia, dona de Pere el Ceremoniós, font:srabsenta.blogspot.com
 Veure informació Wikipedia Castell de Merola

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada